11 de juliol del 2017

Passiu bé Pare Jesús

Fa just ara quinze anys que, anava buscant a algú que volgués desenvolupar un grup per tenir presencia en el Fòrum de les Cultures a l’any vinent. Era juny del 2003. Aquesta presència al Fòrum tenia un objectiu: desenvolupar diàleg interreligiós a Lleida. Vaig connectar amb moltes persones, fins que, vaig topar amb el lleidatà Francesc Torradeflot, secretari general de l’Associació UNESCO pel Diàleg Interreligiós de UNESCOCat, a Barcelona. Ell em va orientar amb les idees, i amb qui deuria de parlar. Em va recomanar veurem amb un carmelita descalç que feia poc temps que hi era en la Parròquia/Santuari de Santa Teresina, i que volia fer diàleg interreligiós a Lleida. Per fi podria tenir un aliat en el projecte pel Fòrum.

Va ser quan vaig conèixer al Pare Jesús Sans Compte, un home que, amb la seva alegria i afabilitat en va guanyar el cor. Vam parlar llarg i estès de crear un grup i reunir-nos a la sala de reunions de la pròpia parròquia. I ens vam posar a buscar grups de tradicions menors poc conegudes, incús desconegudes del tot per la societat de Lleida. Després de topar amb molts membres que, des del començament, es van unir per formar el Grup de Diàleg Interreligiós de Lleida, adherit a l’Associació UNESCO del Diàleg Interreligiós.

Van ser uns mesos de bogeria on el Para Jesús va poder aglutinar a membres de la comunitat Baha’i de Lleida, de l’Associació Espiritual Brahma Kumaris, del Grup de Zen Sanbo Betània, així com el Grup Soto Zen del Mestre Taisen Deshimaru, el Budisme Tibetà Nyingma (amb l’honor de tenir a l’única Lama de Catalunya Lama Yeshe Chödrön), la Tradició Hermètica – Filosofia Perenne, membres de la Comunitat Cristiana Catòlica, i una amiga de la comunitat jueva. Vam fer la primera trobada interreligiosa en gener del 2004, amb una exposició a la Biblioteca “Mirades pel Diàleg”, i vam portar a l’Auditori a un grup de música interreligiosa de Barcelona “Shirai” on es va poder gravar un segon CD del propi concert; així com també ens vam unir a la pregària interreligiosa coordinada pel Bisbat de Lleida per primer cop. Tots eren principiants, novells dinamitzant i organitzant esdeveniments, per atraure a Lleida el Fòrum de les Cultures, i tenir representació en el IV Parlament Mundial de les Religions que es feia al Fòrum, a l’estiu del 2004.

Jesús no es va tallar mai, va ser capaç de portar per primer cop a l’estat, i abans de Barcelona als grans tambors de Shumei Taiko Ensemble, que van omplir de vibració la Plaça Sant Joan a juliol del 2004.

Després de aquesta empremta que van deixar, tant a Lleida, com a Barcelona, i unint-nos a les idees del professor Raimón Panikkar en cor i esperit, vam començar un humil, però consistent camí cap al diàleg interreligiós des de una perspectiva plural i no-confessional. Aquesta postura va proporcionar al Pare Jesús més d’un pal a les rodes, sinó algun cas de denúncia inclús a altes esferes de l’Església . Poc després, al 2005 es sumarien, l’Església de Jesucrist dels Sants dels Darrers Dies,  l’Església Cristiana Adventista del Setè Dia, un membre del Judaisme (Messiànic), i finalment un membre de la comunitat Musulmana.
I en el 2005, la presidència de la Federació Catalana d’Associacions i Clubs UNESCO ens van donar l’oportunitat de deixar de ser un grup adherit a la UNESCO, per poder representar a la UNESCO en totes de les seves vessants (educació, ciències naturals i socials, patrimoni cultural i el diàleg interreligiós i intercultural) pensades amb el desenvolupament de la Cultura de la Pau.

Va formar part de l’ Assemblea Municipal de les Religions com a fundador des de 2005; i fins ara ha aportat el màxim possible de les seves accions. Amb ell ens vam atrevir de crear el IV Parlament Català de les Religions just aquestes dates de juny del 2009. Tota una aventura èpica...tot un èxit, on el diàleg sobre les dones en les religions van tenir veu pròpia. Es va culminar amb el manifest de Lleida, on es diu que la dona ha de ser honrada i validada en les seves condicions. Durant el temps que Jesús ha estat en la bretxa de la Parròquia /Santuari de Santa Teresina, com de l’arxiprestat de Gardeny, o com a Prior dels Carmelites a  Lleida no ha fallat mai... mai en fer la seva pastoral... no tan sols per ofici, sinó per vocació.

El Pare Jesús va assumir la presidència de la UNESCO a Lleida fins que... la pròpia comunitat carmelita l’han reclamat com a Prior a Badalona.  A vegades, l’obediència és una prova molt dura, doncs quan ja has fet arrels a un lloc, t’has de desarrelat i desafectar-te de tot el que has creat, de tot el que has dinamitzat, de les persones amb les que has col·laborat durant tot aquest temps.

I és que el Pare Jesús – o Papi Chus, com a ell l’agrada que li diguin – s’ha convertit en quelcom més que un mossèn. Jesús és un representat de l’espiritualitat en la societat lleidatana, en la societat catalana, i en el món mundial, si em puc donar la llicencia. Els seus viatges per tot el món – des de Vietnam, fins a Vancouver, passant per Japó, Tibet, Índia, Jerusalem, Colòmbia, i un llarg etc., fins i tot va arribar al Mont Athos – l’han adobat a ser un ciutadà del món, o millor dit un cosmopolita, en seu veritable sentit estoic, de sentir que tots els éssers humans en la seva diversitat formen part d'una única comunitat, basada en una moralitat compartida. Diversitat inclosa en la societat lleidatana, i una moralitat descrita en l’ètica universal de Hans Küng per la diversitat de les cultures, que recolza la idea de “tractar als demés com vulguis ser tractat”; tot i que Jesús l’ha transformat també en “tractar als demés com l’altre vol ser tractat”.

La valentia, la gosadia, el coratge, la revolució... feta amb una eloqüència discursiva i acompanyada d’un somriure que et contagia sense poder remeiar-lo... Així és Papi Chus.  T’arrossega a on ell vol... i et fa partícip d’alguna activitat que és per tothom, que és pels demés, menys per ell mateix. Per la parròquia, o per la Fundació Pare Palau, o per l’Hospital de Santa Maria, o pel Bisbat... Jesús t’esperona amb el seu carisma als seus braços, plens de generositat, plens de gratitud, plens d’autèntic amor a la humanitat, a la humanitat lleidatana, a qualsevol hora.
La seva marxa és una oportunitat per tots nosaltres que hem estat al seu costat, tant en la UNESCO, com en el Consorci del Turó de la Seu Vella, com en l’Assemblea Municipal de les Religions (on va ser membre fundador). Però també a l’IREL, al Bisbat (ha sigut Arxipreste de Gardeny al menys dos convocatòries) i a un llarg etcètera que hauran de recapitular moltes de les seves lliçons de vida creativa i dativa. Inclús un dels seus amics,  el nostre alcalde Ros, en el seu silenci d’ofici, ha rebut la saviesa pràctica de Jesús per a que sigui útil per les seves funcions més enllà de la “politeia” quotidiana.

Gràcies a la intervenció del Pare Jesús, en Josep Tort, que en aquells dies dirigia el Consorci del Turó de la Seu Vella, va oferir-me una oportunitat per demostrar que el Turó de la Seu Vella pot arribar a ser Patrimoni Mundial de la Humanitat. Amb ells dos i amb el director de la Càtedra UNESCO de la UdL, en Josep Maria Llop, vam arribar a lluitar contra certes evidències que llastraven aquesta possibilitat. I ho vam aconseguir, en aquesta primera fase.
Volia dir tantes coses sobre Jesús, que no cabria en el diari sencer. Tan sols espero que tots els que hem pogut gaudir de la seva llum, que no se’ns oblidi mai les lliçons que ens ha donat. I que el seu savoir faire sigui guspira pel nostre camí.
Passiu bé Mr. Chips... Passiu bé Papi Chús... Bona nit i bona sort.

Lleida, 26 de juny de 2017




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada