L’Associació Amics de la UNESCO de Lleida i els representants de les diferents tradicions religioses, manifestem el següent:

Hem constatat que en la majoria de les tradicions religioses, les dones estan en un segon pla, darrera dels homes i per sota d’ells, en les seves opinions, decisions i atribucions.

Creiem que no existeixen bases morals, ni pràctiques, ni biològiques, ni psicològiques que justifiquin aquesta desigualtat. Afirmem que són factors històrics, culturals i socials els que han propiciat, i encara avui propicien, la desigualtat entre dones i homes dins de cada tradició.

Creiem que aquestes desigualtats són un dels principals obstacles per construir la PAU en les famílies, en la societat i en el món.

Creiem que l’educació i la comunicació de la igualtat entre dona i home són les eines per la presa de consciència que ens portarà a l’evolució social, i en definitiva a construir un món millor.

Constatem que degut a factors biològics, sociològics i generacionals existeixen diferències formals entre l’espiritualitat femenina i l’espiritualitat masculina: Podem dir, en termes generals, que la dona viu amb més força l’anhel d’Allò Transcendent, té més sensibilitat per a percebre’l i es situa en una perspectiva més intuïtiva i oberta per a l’escolta de l’Esperit. A la vegada sabem que en essència no hi ha cap diferència entre aquestes dues espiritualitats i, per aquest motiu, proposem parlar D’ESPIRITUALITAT HUMANA.

Proposem les següents mesures pràctiques per tal de corregir la desigualtat entre dona i home i aconseguir la plena participació de les dones en cada tradició:

· Cal un reconeixement profund i sincer de la igualtat entre dona i home en cadascuna de les tradicions.

· Cal analitzar i revisar críticament els factors històrics i culturals concrets que han estat l’origen de la desigualtat en cada tradició i adaptar-los als nous coneixements científics i sociològics.

· Cal fer una revisió profunda del paper de la dona en cadascuna de les tradicions.

· Cal una adaptació general als temps actuals i al nou rol de la dona en la societat per cadascuna de les tradicions.

· Cal començar per l’educació i formació dels infants en la igualtat.

· És indispensable que en cada tradició sigui la pròpia dona el motor del canvi.

· Cal fomentar, facilitar, incorporar i promoure la igualtat en drets i responsabilitats.

· La dona ha de poder accedir a tasques de responsabilitat, presa de decisions i llocs representatius, d’autoritat i de lideratge dins de cada tradició.

Hem d’aconseguir entre tots la igualtat entre dona i home en el si de cada tradició religiosa, fomentant la mútua cooperació i el diàleg tant Intrarreligiós com Interreligiós.

Queda molt camí per fer, encara que la gran majoria de les tradicions ja han iniciat el trajecte cap a un futur on dona i home són iguals en tots els aspectes.

Aquest estil de vida de mútua cooperació, impregnarà les nostres vides, les nostres relacions i la nostra societat, a mesura que cadascú de nosaltres revisi els seus prejudicis, actituds i comportaments des del més profund i transcendent de la persona, des de l’àmbit de l'Esperit, on no hi han diferències i d’aquesta manera un món nou serà possible.

Al mateix temps, invitem als poders públics per a que totes les propostes d’aquest Manifest es puguin desenvolupar a nivell social a través del seu estudi, difusió i aplicació efectiva.

Lleida, 14 de Juny 2009